Títol
Ordenació raonada
del Territori
Ponents
- Francesc Muñoz,
- Llàtzer Moix,
- Oriol Nel·lo,
- Basurama,
- Nación Rotonda,
- Ecologistas en Acción Madrid,
- Neoruinas,
- Medit-Urban,
- Montera 34,
- “Juego de mesa sobre la burbuja inmobiliaria”,
- Javier Burón Cuadrado,
- José Manuel Naredo,
- Josep M. Vilanova Claret,
- Carles Pareja,
- Itziar González,
- José Fariña Tojo,
- Fredy Massad,
- Lluís Comerón,
- Pedro Azara,
- Gustavo Gili,
- Martí Peran,
- Marisol Soto,
- Juli Ponce,
- Julia Schulz-Dornburg
Any del col·loqui
- 2013,
- 2014,
- 2015
Presentació
ARQUINSET 2013, 2014 i 2015: “Paisatges contemporanis, llast o oportunitat”
Entre 2013 i 2015, l’ARQUIN-FAD va organitzar la trilogia “Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat”, que va tenir lloc durant la tardor de 2013, 2014 i 2015, i on es va reflexionar, a través de diversos esdeveniments, sobre el llegat de la construcció especulativa i abandonada a Espanya. Així, la voluntat d'Arquinset al llarg del tres anys fou la implantació d’una consciència crítica de la temàtica i, des de la transversalitat d’allò multidisciplinari, la creació d’una base de dades de coneixement per a l’anàlisi i la proposició que pogués ajudar a evitar que el territori continués degradant-se, tot promovent-ne l'ordenació a partir des principis de protecció dels valors del paisatge, la sostenibilitat ambiental i l’equitat social. En aquest sentit, es posava en evidència la dificultat d'elaborar estratègies de transformació per a aquestes “ruïnes modernes” sense tenir dades contrastades oficials sobre la seva dimensió i impacte territorial. Existien, però, petites iniciatives a les universitats, als mitjans de comunicació i a les plataformes de moviments socials que es dedicaven a analitzar l'impacte social, econòmic, cultural, ambiental i territorial de les despulles de la bombolla. Eren petits think-tanks on s'elaboraven metodologies d'anàlisi per poder traçar transformacions potencials per a aquests paisatges postbombolla. I Arquinset va voler-li donar visibilitat.
Es va llançar aquesta iniciativa des d'una base àmplia i diversa on hi cabien veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El camp professional volia ser igual d'ampli i va incloure sociòlegs, artistes, urbanistes, economistes, geògrafs, periodistes, arquitectes, advocats y antropòlegs.
D’aquesta manera, durant el primer any la fórmula de presentació va ser mixta: al llarg de la setmana hi hagué conferències i taules rodones sobre les ruïnes d’aquestes construccions, la cultura de l’esdeveniment i la banalització del paisatge; un taller sobre un cas d'estudi a Saragossa amb una visita pícnic al lloc del projecte; i una exposició sobre les ruïnes modernes; tot plegat amb l’objectiu d’investigar els orígens, les característiques específiques i condicionants locals de les despulles i les causes del seu fracàs. Es va revisar el fenomen més enllà de les nostres fronteres disciplinàries.
Per la seva banda, el segon any es va plantejar l’esdeveniment com exposició i discussió sobre actuacions i projectes ubicats en aquells llocs abandonats, amb l’objectiu de presentar-los fórmules de gestió. Es va realitzar una trobada per a la “Creació d'una base de dades pública dels cadàvers immobiliaris” i un taller relacionat. Es va complementar amb la pre-estrena del documental «Casas vacías» sobre les conseqüències del boom immobiliari.
Pel que fa al darrer Arquinset de la trilogia, el de 2015, es va dedicar a l'anàlisi del nou cicle especulatiu immobiliari que es lucrava amb les ruïnes de la bombolla anterior. Els cadàvers havien deixat de ser habitatges buits o inacabats i territori semiurbanitzat o requalificat per convertir-se en actius, en molts casos tòxics, que necessitaven la seva particular societat de gestió (SAREB). Es constituïen en “carteres” i es venien a l'engròs al millor postor. Es tractava d'un procés altament opac que augurava grans plusvàlues fomentades per unes facilitats financeres creades específicament. En aquest sentit, la conversió d’immoble a mercaderia havia esdevingut un fet contrastat i fomentat activament des de les polítiques estatals per abordar les conseqüències de la crisi i la bombolla immobiliària, fins el punt de vendre habitatges de protecció oficial. La necessitat de liquiditat va deixar gairebé 3000 habitatges socials en mans del fons Blackstone, el lema del qual “buy it”, “fix it”, sell it”, només els podia augurar un futur d'especulació.
Es va llançar aquesta iniciativa des d'una base àmplia i diversa on hi cabien veus divergents i propostes diferents de docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El camp professional volia ser igual d'ampli i va incloure sociòlegs, artistes, urbanistes, economistes, geògrafs, periodistes, arquitectes, advocats y antropòlegs.
D’aquesta manera, durant el primer any la fórmula de presentació va ser mixta: al llarg de la setmana hi hagué conferències i taules rodones sobre les ruïnes d’aquestes construccions, la cultura de l’esdeveniment i la banalització del paisatge; un taller sobre un cas d'estudi a Saragossa amb una visita pícnic al lloc del projecte; i una exposició sobre les ruïnes modernes; tot plegat amb l’objectiu d’investigar els orígens, les característiques específiques i condicionants locals de les despulles i les causes del seu fracàs. Es va revisar el fenomen més enllà de les nostres fronteres disciplinàries.
Per la seva banda, el segon any es va plantejar l’esdeveniment com exposició i discussió sobre actuacions i projectes ubicats en aquells llocs abandonats, amb l’objectiu de presentar-los fórmules de gestió. Es va realitzar una trobada per a la “Creació d'una base de dades pública dels cadàvers immobiliaris” i un taller relacionat. Es va complementar amb la pre-estrena del documental «Casas vacías» sobre les conseqüències del boom immobiliari.
Pel que fa al darrer Arquinset de la trilogia, el de 2015, es va dedicar a l'anàlisi del nou cicle especulatiu immobiliari que es lucrava amb les ruïnes de la bombolla anterior. Els cadàvers havien deixat de ser habitatges buits o inacabats i territori semiurbanitzat o requalificat per convertir-se en actius, en molts casos tòxics, que necessitaven la seva particular societat de gestió (SAREB). Es constituïen en “carteres” i es venien a l'engròs al millor postor. Es tractava d'un procés altament opac que augurava grans plusvàlues fomentades per unes facilitats financeres creades específicament. En aquest sentit, la conversió d’immoble a mercaderia havia esdevingut un fet contrastat i fomentat activament des de les polítiques estatals per abordar les conseqüències de la crisi i la bombolla immobiliària, fins el punt de vendre habitatges de protecció oficial. La necessitat de liquiditat va deixar gairebé 3000 habitatges socials en mans del fons Blackstone, el lema del qual “buy it”, “fix it”, sell it”, només els podia augurar un futur d'especulació.